el llop
Cada dia la caputxeta anava a portar-li el menjar a la seva àvia, que estava malalta al llit.
Cada dia havia de travessar el bosc i cada dia passava la mateixa angoixa i expectació. Sabia que el llop l’observava des de la distancia i això li causava una excitació que no podia contenir.
Així van anar passant els mesos i arribà l’estiu.
Era un dia de molta calor i, com l’àvia tenia una piscina impressionant que ningú feia servir, va decidir posar-se el biquini sota del vestit.
Va travessar el bosc, com cada dia, pensant només en el bany que es donaria en arribar a casa de l’àvia.
El llop va ensumar l’aire i la va descobrir, ja no podia aguantar més i tot d’un salt es va plantar al mig del camí tot just davant de la caputxeta.
La caputxeta va fer un esglai, dos passes enrere i se’l va mirar.
Duia el pel lluent, es notava molt cuidat, i les dents brillaven com diamants purs. Tot d’una va descobrir el membre erecte del llop i es va apropar lentament cap a ell.
Al tenir-lo al davant el va acariciar i el llop la va acaronar, tot ensumant-li les calces, el nas li feia pessigolles al clítoris i va sentir la necessitat de posseir-lo.
Van cardar com animals i, mentre la caputxeta estava mig endormiscada, el llop va marxar.
Quan la caputxeta es va despertar i va veure que el llop no hi era només li va venir una idea al cap…amb l’àvia no, cabró!!!
